Investigació de Cerdos y cabrones

Per escriure el relat Cerdos y cabrones vaig haver de fer una mica de recerca, res de l’altre món, però vaig voler assegurar-me que totes les dades exposades fossin certes i estiguessin recolzades en referències documentals solvents. En aquest apartat indico bona part de la documentació utilitzada.

Sobre les característiques dels porcs

Tots els capítols del relat, a excepció d’epíleg, comencen amb una entradeta sobre com són els porcs de granja. Conèixer les seves capacitats, com es comporten, com s’organitzen socialment i com són les seves relacions familiars és fonamental perquè puguem sentir empatia cap a ells.

La bibliografia que he consultat es pot agrupar en dos grans grups:

a) Bibliografia científica i docent sobre organització social i característiques dels animals de granja.

Es tracta de diversos articles científics, apunts d’universitat i un llibre dirigits a veterinaris i criadors de porcs. Tenen per objecte donar a conèixer les característiques dels animals de granja per aconseguir maximitzar la producció amb els mínims costos.

  • Apuntes de Etología aplicada, protección animal y etnología. Tema 13, Comportamiento Social. Departamento de Producción Animal. Universidad de Córdoba.
b) Articles d’associacions animalistes i similars.

Tenen per objecte, justament, generar empatia sobre els animals de granja, així que he seleccionat un parell d’articles amb dades objectives i referències externes fàcilment contrastables.

    • The Humane Society of the United States: “More about pigs” (aquesta ha estat una de les fonts principals, perquè l’exposició és excel·lent i està amplíssimament documentada amb referències a articles científics).

Sobre l’explotació animal

Què us he de dir sobre l’explotació animal… normalment les granges industrials, que són pràcticament totes, impedeixen amb tota lògica l’accés al seu interior, i molt menys la realització de fotografies o vídeos. És normal, si la realitat de les granges actuals sortís a la llum s’organitzaria un escàndol monumental i a bona part de la població li donarien arcades al menjar-se una botifarra. Tanmateix, hi ha fonts molt fidedignes del que allí passa. Vegem-ho.

D’una banda tenim les fotografies i vídeos utilitzats per la mateixa indústria càrnia per a la formació de tècnics i veterinaris i per a la comercialització de productes com els relacionats amb la inseminació artificial. Exemples interessants són els facilitades pel professor de veterinària Miquel Collell al seu canal de Youtube, com el que mostra el procés a què se sotmet als garrins per tallar-los els ullals i la cua, per descomptat sense anestèsia alguna, i la immobilització de les truges durant la lactància. L’amuntegament extrem dels porcs es pot observar perfectament en aquest vídeo promocional, i com a exemple de com es realitza la inseminació artificial de les truges no hi ha res millor que aquest vídeo de caràcter publicitari.

D’altra banda tenim els vídeos produïts per activistes animalistes que han aconseguit introduir-se en algunes granges. En aquest cas no s’ometen els detalls més escabrosos, així que cal tenir estómac per veure’ls. La major investigació la va dur a terme Igualdad Animal en el 2010, on els seus activistes van documentar 172 granges de porcs distribuïdes a tot Espanya. A internet es poden trobar fàcilment molts casos semblants en diversos països.

Sobre la cabana porcina catalana

Que Catalunya sigui el país amb major producció porcina per càpita del món pot sorprendre, però és (amb tota probabilitat) estrictament cert. Les dades en què em baso procedeixen de l’informe anual de l’exercici 2012 que elabora Grup de Gestió Porcina del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

En aquesta taula podem observar com Espanya figura en la quarta posició, en nombres absoluts, quant a producció de carn de porc, per darrere de la Xina, Estats Units i Alemanya (dades de 2011). Dels deu països que apareixen al capdavant només Canadà té menys població que Espanya, però la seva producció porcina és aproximadament la meitat que l’espanyola. En relació a la població, Espanya és la campiona en solitari.


Pel que fa a Catalunya, podem observar en el gràfic com concentra gairebé el 30% de la cabana porcina espanyola: gairebé tenim a un porc per cada català. Ara bé, en aquest punt Aragó és de llarg el número u: amb una població d’aproximadament un milió tres-centes cinquanta mil persones resulta que acull més de quatre porcs per cada aragonès. De fet a Castella i Lleó també hi ha més porcs que humans, però bé, el relat està centrat a Catalunya i això no venia al cas.

Sobre la corrupció política a Catalunya

No seré jo el que em submergeixi aquí al vastíssim oceà de la corrupció catalana, però com el relat fa una referència puntual a que el sistema sanitari català ha estat dissenyat específicament per poder delinquir desviant diners públics voldria indicar que la principal font és l’excel·lent investigació resumida en el llibre “Artur Mas, on són els meus diners” de Marta Sibina i Albano Dante.

Sobre la manipulació de la premsa a Espanya

Qualsevol que com jo segueixi el tractament que es dóna a les notícies per part de la premsa espanyola constatarà que moltes vegades els diaris i televisions es preocupen més de crear opinió que de reflectir fidelment la realitat. L’estructura empresarial dels mitjans dóna una idea dels interessos que es generen, i els deutes amb entitats financeres, la dependència de la publicitat de les grans empreses i les generoses subvencions públiques amb criteris res objectius mostren la vulnerabilitat dels mitjans tradicionals enfront de les pressions del poder. Diversos exemples es poden obtenir a l’excel·lent iniciativa de Mèdia.cat, i un resum bastant objectiu es pot llegir al New York Times. Finalment, ressaltaria aquests apunts de la Uned que contenen exemples concrets.

Sobre l’organització policial catalana i espanyola

Curiosament aquesta va ser la “investigació” que més temps em va portar i, de llarg, la que més va endarrerir la redacció del text. El motiu no pot ser més vergonyós: vaig escriure tot el relat sense tenir ni punyetera idea de com s’organitzen els cossos policials, i lògicament després el vaig haver d’adaptar de cap a peus. Tot i que tinc familiars i amics en els mossos vaig preferir no molestar ningú i em vaig basar en la viquipèdia, reglaments oficials, webs de sindicats de policia i articles periodístics. Espero no haver ficat massa la pota.

Com a curiositat indicaré que és cert que la Policia Nacional s’allotja habitualment en hotels de Calella, i pel que sembla els efectius augmenten significativament amb ocasió d’esdeveniments independentistes, o així ho creuen alguns. [Nota: el relat el vaig acabar a finals de 2016, i alguns detalls van ser sobrepassats per la realitat dels fets al cap de pocs mesos…]

Laureano Miró, novembre de 2016